Gestió compartida de l'atenció a la cronicitat

La Societat Catalana de Gestió Sanitària de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears (ACMSCB) va organitzar una sessió sobre la "Gestió compartida de la cronicitat". La pregunta dels organitzadors de la taula era sobre què es pot fer per millorar la gestió compartida de la cronicitat.

20160120 gestió compartida from jescarra

Algunes consideracions a partir del debat.

• No està ben resolta l'avaluació de les intervencions. Es dissenyen estudis per a grups molt específics de pacients (amb resultats variables, i que de vegades no són bons) però sense demostrar si el projecte és escalable.
• Aquesta primera consideració porta a la segona: es fa molt per a molt pocs?
• L'assaig clínic convencional té limitacions a l'hora d'avaluar intervencions complexes, com les que es fan al voltant de la cronicitat: hi ha massa factors que poden influir i la idea de grup control es difícil de garantir (variabilitat del grup, "contaminació"...)
• No hi ha estratègies clares per "contenir" els problemes aguts i evitar les visites a urgències i la possibilitat d'hospitalització. Una estratègia podria ser abordar, de debò, l'atenció domiciliària, pensant en la idea de l'atenció ambulatòria intensiva.
• La idea d'ecosistema sembla atractiva, però seguim pensant amb la lògica d'àmbits: primària, especialistes, sociosanitari, social...
• Les alternatives organitzatives són diverses, però les solucions són locals. És molt important promoure la variabilitat d'estratègies per poder aprendre. Variabilitat darwiniana, és clar: molt copiosa, en totes direccions i de poca intensitat.
• El paper del pacient és molt important: cal saber "què necessita" i "quines coses que fem no li aporten valor".
• El sistema sanitari ha de tenir cura de tots els pacients (ciutadans), però una de les intervencions de la sala pregunta si és ètic dedicar molts esforços a un petit grup (la identificació del qual es fa només amb "criteri clínic", és a dir, molt subjectiu).
• Des d'un punt de vista general, caldria reflexionar sobre quines intervencions aporten més valor a més persones: si les intervencions sobre grups de pacients molt greus ("la punta de la piràmide") o sobre altres grups menys greus.
• Es parla molt d'integració social i sanitària, però en l'àmbit sanitari encara hi ha molt camí per recórrer: no hi ha una història clínica única accessible per a tots els professionals, no es comparteix sistemàticament la presa de decisions (encara que hi ha alguns territoris que comencen a fer-ho), es crida l'atenció sobre l'existència de pacients amb necessitats especials (complexes) però caldria matisar i identificar "grups de pacients amb necessitats comunes", per donar respostes més específiques, per exemple.