Benvinguts al misteri del llindar

No s'ha de ser massa viu per intuir que el 2015 serà un any dens, incert i perdurable. Una any d'una densitat oliosa que, en alguns moments, pot ser un llast fatigós, insofrible i excessiu. Un any d'incerteses i ple d'inseguretats, amb la sensació quotidiana que el volant del cotxe el tens molt lluny de les teves mans. L'any 2015 no serà un punt i final. El 2015 s'allargarà tant que potser serà el primer any que tindrà més de dotze mesos.

Començo aquest bloc amb el compromís d'escriure quatre coses periòdicament (però sense cap regularitat establerta), com a mínim fins el 31 de desembre de 2015. El bloc el compartiré amb qui li plagui (en l'arriscada suposició que pugui interessar algú) i comentaré les quatre coses que faig: mirar d'entendre la naturalesa humana a través de la salut i la malaltia (i la pràctica de la Medicina), llegir quatre llibres (sense restriccions ni de temàtiques ni d'autors, és a dir, amb un desordre colossal) i comentar la vida quotidiana anònima, rutinària i exigua (en el sentit d'insignificant).

La justificació del títol és doble. Richard Sennett, en el magnífic llibre L'espai públic. Un sistema obert, un procés inacabat. (Barcelona. Arcadia Editorial. 2014) parla de la diferència entre el llindar i la frontera. Aquest és l'origen del meu interès sobre el concepte "llindar". Sennett, per definir-los, equipara els llindars i les fronteres amb una  membrana i una paret. Els llindars són les zones d'activitat, d'intercanvi i també d'una certa tensió. La frontera és l'aïllament. "L'urbanisme del segle XX ha servit més coma instrument per crear fronteres que no pas llindars" (p. 35). Viure al llindar és viure, en part, a la intempèrie. Però viure al llindar és l'única oportunitat d'observar l'horitzó des de la primera línia. Des de la perspectiva del sistema sanitari llindar i frontera es pot aplicar a la vida quotidiana sense haver de fer massa filigranes. La frontera de les especialitats o dels àmbits assistencials és clara. Els problemes complexes només es poden abordar des del llindar: porositat, intercanvi, heterogeneïtat, barreja. 

L'impuls definitiu a la necessitat d'aprofundir en la idea del llindar es produeix per sorpresa, la Nit de Nadal. A Santa Maria del Mar, a punt d'escoltar amb atenció el Cant de la Sibil·la, amb la intervenció de la Coral Sinera (@CoralSinera), fan una introducció poètica amb la lectura de diversos poemes de Salvador Espriu (1913-1985). Sorprèn una mica això de triar poemes del llibre Setmana Santa per llegir la Nit de Nadal. Però un dels poemes em retorna a la idea del llindar.

Matí de Pasqua (poema XXXVI, del llibre Setmana Santa)

“Es va dreçar l’enigma nou, 
quan més silenci estén la nit. 
Dones fidels varen vetllar
i just a l’alba feien ja camí, 
ben juntes en el plor,
fins el misteri del llindar”.

El misteri del llindar no és el mateix que el llindar del misteri. El "llindar del misteri" pressuposa que en algun punt hi ha la solució. El "misteri del llindar" pressuposa que no hi ha solució (que no hi ha, com a mínim, una solució única), i que tot es va construint i destruint i que existeix un espai on els límits (els llindars) són porosos i variables.

D’aquí ve el títol del bloc que començo avui: "misteri" i "llindar". Vaja, un bloc sobre la incertesa, la sorpresa, les preguntes, i amb molt poques respostes.